Taller del Mestre de Soriguerola, Psicòstasi o Judici de l’ànima, Sant Cristòfol de Toses (?), segona meitat del segle XIII, MNAC, Barcelona.

L’acció de separar ovelles de cabres és potestat divina, segons estableix l’Evangeli de Mateu (25, 31-33). Moltes imatges medievals de la Nativitat i de l’Anunci als pastors semblen voler-ho enunciar descrivint ramats heterogenis. La figura retòrica emprada per l’evangelista, exposa clarament la diferència entre justos i pecadors. Més enllà del símbols i de les paràboles que secunden el Judici diví, i l’exemplifiquen o prefiguren (cat. 73), la Psicòstasi colonitza els espais figuratius, amb derivades narratives i funcionals que, en implicar una praxis, també posen les coses difícils a les interpretacions literals. Malgrat que les implicacions siguin similars i assenyalin, a partir d’un procediment acceptat, sigui el que sigui, la discriminació de bons i de malvats, la pesada conduïda per l’arcàngel guaridor genera, per si sola, ambigüitats que els artistes van haver d’afrontar per resoldre una forma impossible, irregular, d’afrontar el Judici tant si afrontava la pesada de les accions morals com si es plantejava incorporant les ànimes (Yarza 1981; Alcoy 2021). El tema tenyia de simbolisme màgic un estri comú, ben conegut per tothom, que expressava la voluntat divina, equitativa i omniscient per essència. No calia ser molt docte per saber que el pesatge individual de les ànimes, pesades una a una, no podia ser realitzat amb la balança de dos plats ni amb cap altra utensili similar, amb o sense les plomes d’estruç d’antigues civilitzacions. D’altra banda, sabem que les balances no acostumaven a gaudir d’un gran prestigi ja que, pertinents per pesar les coses materials, eren sovint discutides pel seu marge d’error. A l’hora de ponderar…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 88