Entorn o taller de Bernat Martorell, Decapitació de sant Jordi, retaule del Palau de la Generalitat de Catalunya, v. 1432-1436, Museu del Louvre, París.

El retaule que presidia la capella de sant Jordi, ubicada al complex del Palau de la Generalitat de Catalunya, es pot reconstruir, com ja s’ha indicat, sumant una sèrie de sis taules de molt bona factura, distribuïdes avui per diferents museus del món. Les peces centrals, conservades a Chicago (sant Jordi i el drac) i a Filadèlfia (Mare de Déu de les virtuts) (cat. 1), ja revelen la titularitat del retaule i de la Capella i s’acompanyaven, com a mínim, de quatre taules més que també dedicades a sant Jordi pertanyen actualment al Museu del Louvre (cat. 17 i 110). Aquestes quatre peces, que tenen un format vertical molt acusat i poc usual, creen uns espais exigents que conviden a generar composicions arriscades. L’apilonament de motius que deriva de la verticalitat explica una fórmula determinada per substrats o termes múltiples, poc explorada en el context català, plausiblement per les dificultats que implicava a l’hora de cercar l’equilibri intern de la composició que s’estructura amb un punt de vista baix i artificiós que seria entretingut analitzar a fons. Dins del catàleg de Bernat Martorell s’hi apropa el retaule de la Transfiguració, però malgrat l’interès indiscutible dels resultats, el catedralici és un conjunt més desigual. En el cas de les taules de París, la tria de la temàtica orienta la biografia de sant Jordi al final tràgic que imposen el suplici i la mort, aliades a la seva fe i esperança, una vegada l’hem vist a la taula de Chicago convertit en miles Christi i l’heroi victoriós que anorrea el maligne. Així les coses, l’obra s’allunya de l’exhaustivitat del retaule valencià del Centenar de la ploma, avui al Victoria & Albert, enfocant als carrers laterals la confrontació…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 258