1. Taller de Bernat Martorell, Decapitació del Baptista, retaule dels sants Joans de Vinaixa.

La degollació i la decapitació dels sants es representa amb freqüència en les taules i retaules catalans del període medieval. En algunes ocasions cal determinar el tipus de pena que s’aplica amb arma blanca i que comporta tallar el coll de la víctima, total o parcialment, distingint les decapitacions de les degollacions. No és el cas de sant Joan Baptista, ja que la seva és, plausiblement, la decapitació més famosa de l’art cristià, a la qual es pot sumar la de sant Pau, en un segon nivell de l’escalafó més prestigiat. Cal advertir que aquest esgraonat és complex i enclou moltes altres figures de sants i santes. Un bon nombre dels cristians que pateixen martiris acaben executats d’aquesta manera, però defineixen la seva identitat a partir d’altres moments del suplici que determinen l’atribut principal (rodes, graelles…) més que no pas l’espasa que fara rodolar llurs caps i que en ser compartida adquireix un valor explícit però més general. En tot cas, la decapitació, concebuda com a una de les formes d’aplicar la pena capital (Prosperi 2016; Sabaté 2021), revelen models ben establerts en el períodes romànic i gòtic, que en altres latituds arriben a caricaturitzar alguns animals, esdevinguts botxins d’humans. Destaquem les llebres i conills (“lapins tuers”) que pul·lulen per les marginàlies d’alguns manuscrits gòtics prou divulgats a les xarxes. En tot cas, es requereix l’ús destre de l’espasa com a exigència que redunda en grafies rellevants i en formes de continuïtat amb la realitat, més explícites durant el darrer Gòtic i ja en l’època moderna (cat. 130-134).

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 154