Detall de la Flagel·lació de Crist, murals de sant Esteve d’Andorra, començament del segle xiii, col·lecció privada.

LespinturesquecobrienelsmursdeSantEsteved’Andorra,arrencadesitraslladadesaplafons(Gudiol Cunill 1927: 470, Alcoy, Pagès 2012) representen un taller actiu a l’entorn del 1200 del qual no s’han pogut catalogar altres obres (Demus, 1970; Gudiol Ricart 1956: 64-65; Gudiol 1980: 73-74), configuren un programa de la Passió de Crist molt notori i influent, del qual ens interessa extreure i valorar la figura de Pilat, no sense apreciar prèviament que aquest personatge, identificat amb una vistosa inscripció (pilatvs), pertany a una escena de la Flagel·lació de Crist (ihs) en què el contrapunt el posen els mals jueus (iudei), que actuen com a botxins. No es tracta, doncs, de l’escena d’èxit, i fortament conclusiva, en què es convertiria el rentament de mans. A Andorra trobem a Pilat com jutge en un escenari intermedi que fa exposició plena del càstig del condemnat. El Lavatori (o Rentament de Peus), la Captura de Crist i els Improperis són les tres escenes que completaven aquest recorregut passional de l’absis i tot i que, trobem a faltar el Calvari, és clar que el programa s’havia d’estendre gràcies a altres episodis que decorarien una bona part de l’interior de l’església, ja que s’han preservat altres fragments pictòrics que revelen l’existència d’una Maiestas Domini, envoltada pel tetramorf, i altres temàtiques relacionades amb la vida de sant Joan Baptista. Abordat en diversos estudis específics, no insistiré ara en les característiques pictòriques i història dels fragments que el composen i que, actualment, es localitzaven en Museus (MNAC i Museu del Prado) i les col·leccions particulars que heretaren part del llegat de Ròmul Bosch…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 110