Autor desconegut, detall del Déu Pare, pintura mural, església de Santa Maria d’Arties, ca. 1580. © Gigafotos de la Generalitat de Catalunya.

Els rostres de Déu s’han anat transformant al llarg dels temps, com també ho han fet les diverses maneres d’entendre allò transcendent, i les diferents propostes artístiques (Réau: 48-50). És fàcil d’imaginar quin impacte devien causar les representacions dels Déus als feligresos que acudien a oir missa a finals del segle xvi a l’església d’Arties. El Déu del Judici Final [2] que apareix de manera inusual en el centre de la volta de la nau central es representa de manera esquemàtica i molt relacionat amb la tradició (Sierra 2011: 166). A l’absis de l’església s’hi pintà una altra representació del Déu Pare, una figura poderosa que s’aixeca entre un mar de núvols envoltat de figures angelicals i que mira fixament l’espectador amb uns grans ulls, i amb la mà dreta fa un gest de benedicció mentre sustenta el globus terraqüi amb la mà esquerra [1]. Als angles s’hi pintaren els quatre evangelistes, dels quals encara se’n poden veure alguns fragments. Aquesta pintura s’emmarca en el tema de la Majestas Patris, una variant tardana de la Maiestas Domini en què Déu Pare en majestat molt sovint apareix coronat amb tiara. Segons Boespflug, els artistes francesos i influïts per les miniatures van ser els primers en abillar el Déu Pare amb un atribut que els italians havien preferentment atribuït a l’Església personificada, com al fresc de Roberto di Oderisio a la Incoronata de Nàpols, que devia haver servit de model a una de les marqueteries del Palau Públic de Siena (Boespflug 1985: 43). Si bé la tiara podria haver estat en origen una referència a la polèmica elecció de Climent VII, papa d’Avinyó el 1378, va ser un atribut utilitzat molt…

Cristina Fontcuberta i Famadas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 102