1. Taller del Mestre de Pedret, Paràbola de les verges sàvies i les verges folles, MNAC.

Dos dels relats bíblics on s’exerceix la justícia divina, el de la paràbola de les deu verges, cinc assenyades i cinc folles (Mt 25,1-13) i el de Caín i Abel (Gn 4,1-16) els trobem representats en dues obres romàniques extraordinàries els murals de Sant Quirze de Pedret (MNAC) i el claustre de la catedral de Girona, de manera ben diferent tanmateix. En el primer cas, de sentit clarament escatològic, són nomes les verges sàvies o prudents les que han estat admeses a la casa i a la mesa del Senyor, que tanca la porta a una de les verges imprudents o fàtues, és a dir, no la deixa entrar a casa seva. En el segon el Senyor, llibre en mà, s’adreça a l’homicida mentre aquest està perpetrant el seu crim i el condemna.

La paràbola de les verges forma part d’un ampli programa d’imatges amb què al segle xi l’església preromànica de Sant Quirze de Pedret fou pintada al fresc. Entorn de l’altar major (vora el qual hi havia un sepulcre infantil), hi havia la preparació de la litúrgia celestial, presidida per la Maiestas Domini envoltada pel Tetramorf, a la volta. A la paret del fons del santuari hi havia el tron amb el llibre d’Apocalipsi (i segurament l’Anyell, que no ens ha pervingut) i els vint-i-quatre ancians adorant el Senyor. I a les parets laterals es representaven els episodis produïts a mida que s’obren els segells: els genets de l’Apocalipsi, les ànimes dels màrtirs sota l’altar i una multitud de salvats introduïts per àngels, serafins i arcàngels. La paràbola de les verges ocupava l’absis de l’Epístola i al de l’Evangeli hi havia la missió dels apòstols, reunits en assemblea…

Montserrat Pagès i Paretas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 236