Mestre de Rubió, detall del retaule de Santa Maria de Rubió, tercer quart del segle xv, MEV.

Acabem de considerar algunes de les miniatures del Decret de Gràcia de la British Library (ms. Add.15274- 15275) (Coll 1995, Alcoy 2015) per estudiar el vincle amb les imatges de sant Pere, vist com a primer Papa de Roma i recordàvem els retaules que incorporen la tiara de triple corona i la indumentària pontifícia a la imatge de l’apòstol, ja a l’entorn del 1400 (cat. 10). A les obres que Lluís Borrassà (Terrassa), Ramon de Mur (Vinaixa)[2] o Bernat Martorell (Púbol) [3], van dedicar al sant, s’haurien de sumar altres com el retaule d’alabastre de Pere Oller de la catedral de Vic. Arribar al préstec de la tiara, que incentivà Bonifaci viii (1294-1303), es va prendre el seu temps abans d’afectar la iconografia de sant Pere, però abans ja havia aconseguit de ple les Causes del Decretum Gratiani i altres marcs de representació dels papes.

Més enllà de reveure el nexe entre uns temps remots i l’actualitat, és interessant apreciar com la imatge del sacerdot suprem o les dels seus delegats als bisbats, s’expandeix per la realitat figurativa del Gòtic, tenint en compte un ordre general. Ja s’han vist exemples dels segles xii i xiii (cat. 9), però durant el Trecento podem observar com, en paral·lel, algun dels atributs dels sacerdots cristians es desplacen a la representació d’alts càrrecs i líders religiosos de jueus i pagans. La tiara moderna es desplaça al cap del jutge de sant Pere al retaule de Cubells i, en algunes miniatures dels Bassa, els hebreus poden comparèixer amb les mitres, prolongant idees que es documenten a partir dels textos, que els arriben a assenyalar, literalment, com a “bisbes dels jueus”, ja que equiparen les seves funcions sacerdotals a la dels…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 108