Joan Arnau Moret, Santa Caterina màrtir, 1678, retaule de santa Caterina, Capella de Santa Caterina, catedral de Girona.

El 6 d’abril de 1640 morí el canonge i ardiaca de l’Empordà Baldiri Vergonyós. Havia expressat la voluntat de ser enterrat a la capella de Santa Caterina de la catedral de Girona, que dotà amb béns per tal de fer-hi construir un retaule que fes més decorós l’espai. Segurament per la penúries de la guerra dels Segadors, el 1653 se suspengueren definitivament les fundacions i el retaule quedà inacabat i pendent de daurar. El 20 de febrer de 1677 el canonge Francesc Ardèvol, que acabaria sebollit a la mateixa capella el 1691, es feu càrrec de l’acabament del moble, que consistí en daurar-lo i fer-hi col·locar una gran pintura que fit bona et boni artificis, segons resa la resolució anotada a les actes capitulars; és a dir, que fos de qualitat i feta per un bon artífex. La responsabilitat recaigué en el pintor domiciliat a Barcelona però natural de Sant Feliu de Guíxols Joan Arnau Moret (1603-1693), que hi deixà la seva rúbrica -un fet extraordinàriament inusual el context artesanal català- a la pedra del costat dret de la composició: “Arnau Fecit/ Barcinone”/ 1678”.

Joan Arnau era considerat el millor dels pintors barcelonins d’aquells temps, almenys si fem cas de les informacions incloses en el procés de beatificació de Santa Maria de Cervelló (1689); fou escollit pels seus col·legues de professió com el millor i més capaç dels pintors actius per tal de verificar l’antiguitat de les imatges del sepulcre de la santa preservat a l’església del convent de la Mercè. Entre moltes altres obres,

Arnau s’havia fet càrrec de les grans pintures votives de la Immaculada i de Sant Roc que el Consell de…

Francesc Miralpeix i Vilamala

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 330