1. Detalls de les taules de la Trinitat i la Mare de Déu de Vallbona de les monges, v. 1330-1340, MNAC, Barcelona. Fotos: R. Alcoy.

Les dues taules de Vallbona de les Monges configuren una obra homogènia en què l’estil i característiques generals conflueixen per desplegar un programa extens en què el tema eucarístic es combina amb la història de Jesús i Maria (favà 2018). Tant o més excepcional és el protagonisme del món jueu que, vist en una clau negativa, passa a ser l’opositor principal de tot el que impliquen la Sagrada Forma, el Corpus Christi i la Mare de Déu (alcoy, beseran 2005). La raresa i originalitat del cicle es manifesten si considerem una cronologia anterior a la Pesta Negra, però també si jutgem l’etapa posterior. Les taules de Vallbona, apropades a Guillem Seguer (español 1994b), al d’obres costat de Guillem Timor, Jaume Cascalls i d’altres, ajuden

a situar un grup de mestres catalans polifacètics, que inicien l’activitat dins la primera meitat del segle xiv (alcoy 1988, 1991, en premsa). Les dades sobre la fundació de la capella del Corpus a Vallbona, per part de sor Berenguera d’Anglesola, abadessa el 1348, i el posicionament contra els jueus que es vol depenen de la Pesta del 1348, han incidit en la datació de l’obra cap el 1348-1350. Tot i així l’estil italo-bizantí de les pintures m’aconsella remetre-les a un context artístic anterior a la Pesta (alcoy 2007). De fet, la inculpació dels jueus com a causants de l’epidèmia només podia de ser viable si ja existia un tarannà antisemita previ, que alguns textos ja reflectien amb intensitat manifesta.

El Tron de Gràcia, trinitari i eucarístic, s’envolta d’escenes que, encapçalades pel Sant Sopar, contribueixen…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 270