1. Joan Mates, detall del Calvari del retaule de sant Martí de Tours i sant Ambrosi, v.1411-1415, catedral de Barcelona.

Ja hem vist com el concepte de malfactor aparella esquemes diversos en emplaçaments figuratius que tenen cura de mostrar el punt de vista adoptat (cat. 87). El malfactor és algú assenyalat com a delinqüent que pot rebre un càstig per la seva actuació, sigui un càstig diví o humà. Advertim així que els lladres al Calvari són dues figures importants alhora de diferenciar sobre la ventura humana que porta a l’execució dels dos malfactors a la creu, i la voluntat divina que és clement amb Dimas i estricta amb Gestes. Joan Mates representa el mal lladre, amb un diable a l’espatlla que li pren l’ànima, al retaule de sant Martí i sant Ambrosi de la catedral de Barcelona, com ja s’havia establert en les obres anteriors, però el pinta amb una contorsió severa, amb el cap cot i replegat sobre sí mateix [1], amb una expressivitat que poc té a veure amb les propostes àuliques i més ponderades del primer Tres-cents. El discurs essencial és el mateix, i el podem apreciar en molts altres Calvaris i de maneres ben assortides, però és clar que el Gòtic internacional cerca solucions més arriscades per delatar el rostre negatiu del que fou batejat com a Gestes als Apòcrifs. El bon lladre, com la resta dels elegits, manté la serenor ja que, en ascendir per mans angèliques, es trobarà oberta la porta del Cel. La seva recompensa va molt més enllà de la contemplació de la dimensió humana de Crist, fet que la literatura de l’època utilitza per clarificar posicions entorn a la Visió beatífica plena que implica al Fill, al Pare i l’Esperit Sant (dykmans, 1975)….

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 274