1. Mestre de santa Coloma de Queralt, Martiri i mort de sant Bartomeu, retaule de sant Bartomeu, MDT.
El suplici dels sants condemnats a morir per la seva fe configura un escruixidor repertori de violències i horrors.
La revisió dels diversos tipus de martiri admet enfocaments molt variats, des de la lectura antropològica -sobre la funció social i psicològica de l’espant pedagògic o el plaer inconfessable que poden generar imatges d’aquest tipus-, fins al testimoni documental del tipus d’execucions i turments reals o imaginats. El seu grau de veracitat s’haurà d’aclarir contrastant narracions hagiogràfiques i testimonis històrics, però és clar que, encara que no fossin pràctiques quotidianes, estem acostumats a veure en l’art sense sorpresa crucifixions, decapitacions i flagel·lacions. Altres martiris, en canvi, ens colpegen de manera més intensa quan ens acaren a sanguinolents espectacles de mutilació i acarnissament, d’una violència crua i atroç, que poden desvetllar tant aversió com fascinació i estimular la imaginació sensorial o especulativa (Tracy 2017, Beresford 2020).
El suplici de l’apòstol sant Bartomeu, a qui van arrencar la pell de viu en viu, es compta entre els més escruixidors d’aquesta mena de martiris. Les seves representacions són relativament freqüents, en tractar-se d’un dels apòstols i tenir, a més, un culte considerable tant a l’Europa medieval com, en concret, a Catalunya. El trobem en un bon nombre d’imatge de culte, tot sol, amb els altres apòstols o amb altres sants, sempre amb el ganivet com a atribut característic que recorda l’eina del seu escorxament. També hem conservat diversos conjunts figuratius que representen la seva història, i singularment els episodis que aquí ens interessen: la…
Pere Beseran i Ramon
Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 370
