1. Detall del frontal de Sant Pere de Boí, segle xiii, MNAC, Barcelona.

La presentació de figures al darrere d’uns barrots va ser una constant ja a partir de la primera meitat del segle xiv. Els pintors que difonen les troballes italianes a Catalunya, abandonen les solucions del romànic i el gòtic lineal (cat. 28 i 30) per fer seva la idea que havia sobresortit també en els centres veïns. El Mestre de l’escrivà de Lleida, el Mestre de Baltimore i, sense dubte, Ferrer i Arnau Bassa, s’encarregarien d’explorar unes solucions que podem veure reflectides al llibre d’Hores de Maria de Navarra (cat. 31) i al retaule de sant Marc, encara que en aquest darrer una restauració desafortunada va eliminar els barrots que es poden retrobar gràcies a les fotografies de l’Arxiu Más, així com altres detalls iconogràfics rellevants.

Si revisem el contextos hagiogràfics sembla clar que l’escena més reiterada és l’empresonament de sant Pere, que apareix en obres gòtiques que li són dedicades. Aquesta imatge suggereix l’alliberament que l’àngel guaridor i enviat del Cel li procurarà per a que pugui decidir el seu destí sense cadenes. Si observem el frontal del frontal de Sant Pere de Boí, observem que, la petita finestra que emmarca el cap de sant Pere, captiu dins d’una torre amb merlets, no té tancament [1]. El personatge sant pot albirar millor a través d’aquesta obertura d’arc arrodonit i franquejable, l’arribada de l’àngel volador que se sobreposa, sorgint d’una zona de núvols aplacada damunt l’arquitectura. El fet contrasta amb les representacions de retaules dels segles xiv i xv que tant si es tracta de l’apòstol com si al·ludeixen als empresonaments d’altres sants opten per crear finestrals…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 150