Pere Joan, La negació dels braus en els martiris de santa Tecla, detall de la predel·la del retaule major de la catedral de Tarragona, v. 1426-1436.

En l’art català el tema de l’arrossegament del sants i santes va gaudir de bona acollida en cicles iconogràfics romànics i gòtics. És més, algunes de les escenes que plasmen els desplaçaments com a formes de càstig martirial són destacades molt especialment, també quan pertanyen a creacions que marxen de la qualitat més estàndard per brillar en sentit global. Podem evocar l’arrossegament de sant Sadurní de Tolosa, recreat en el sepulcre de Saint Hilaire d’Aude pel Mestre de Cabestany, encara que no faltarien exemples més propers en què, com el del frontal de Rotgers que li dedica el Mestre d’Avià (MEV), assistim a arrossegaments en curs. Si centrem la mirada en el Gòtic aquest traginar violent i dramàtic amb el cos dels sants obre múltiples expectatives gràfiques i temàtiques i justifica l’interès posat en l’escena pels millors mestres de cada moment. Un dels factors a tenir en compte és la representació dels animals que s’encarreguen de moure els cossos sovint per camins granítics, durs i pedregosos, que porten al patíbul i que han d’agreujar el seu sofriment. En el cas de sant Marc són els mateixos botxins els que s’encarreguen d’estirar de les cordes i arrossegar el sant per la ciutat segons observem al retaule que va pintar Arnau Bassa per als sabaters de Barcelona (v. 1346). L’arrossegament amb braus o bous, associat sovint a la història de santa Llúcia, és un dels més freqüents i es fa present també en alguna mesura a la predel·la de santa Tecla, que ofereix basament al retaule de l’altar major de la catedral de Tarragona. La temàtica és assumida en altres ocasions, encara que l’eficàcia…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 316