1. Pere Cuquet i Joan Blasi, Arrest de sant Feliu, 1636, retaule de sant Feliu de Codines.

En les hagiografies dels sants, i seguint l’exemple de la vida de Crist, una de les escenes més tipificades és la del seu arrest, que en època medieval ja s’havia representat (cat. 97). Joan Baptista Toscano, un pintor milanès del qual se’n coneixen notícies entre 1599 i 1617, va participar en algunes obres catalanes, com les pintures del retaule de l’església de sant Andreu de Llavaneres, avui encara visible en l’emplaçament original (1603). Justament per les similituds estilístiques amb el retaule maresmenc i altres obres segures del mestre, Bosch també ha proposat l’atribució al milanès de quatre taules sobre la vida, el martiri i els miracles de sant Jaume, i malgrat que no hi hagi constància documental, ha apuntat la possibilitat que es fes per a l’església cinccentista de Llavaneres (bosch 2011-2012: 107-108). Bosch en destaca igualment la raresa de l’advocació als temples catalans, amb l’excepció del retaule per a la capella del Palau de Barcelona executat per Isaac Hermes (1576), la qual cosa n’assenyala el repte inventiu que devia suposar per a Toscano enfrontar-se a una iconografia poc habitual. Interessa destacar aquí l’escena de l’arrest del sant, la primera de les quatre peces del cicle que es conserven al MNAC. Segons els Fets dels Apòstols (12, 1-2), Jaume va morir decapitat a Jerusalem per ordre d’Herodes I Agripa, i les seves restes foren abandonades al desert de Judà. El cicle conté tant la imatge de la detenció com la de la decapitació, a més de la batalla de Clavijo i l’aparició de la Verge del Pilar. En l’arrest, igual que en les habituals escenes del prendiment de Crist, l’exèrcit romà armat amb llances s’imposa a l’apòstol indefens, el qual queda encerclat per…

Cristina Fontcuberta i Famadas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 290