Arbor Iuris successionum, Bonhom o Bonsom (Bonushomo o Homobonus), Liber judicum popularis, v. 1011, ms. Z-II-2, foli 96v, Real Biblioteca del monasterio de San Lorenzo del Escorial.

El Barcinonensis Liber judicum popularis del jutje i escrivà de Barcelona Bonhom o Bonsom (Bonushomo), és una versió de la recopilació visigòtica coneguda com a Liber Iudiciorum (Llibre dels Judicis o Llibre dels jutges). Dins del marc peninsular, l’herència legislativa dels visigots (Lex Ghotorum) troba en aquest text la seva culminació, essent ja una nova actualització i adaptació de les lleis romanes que prolífica sobretot a partir de Leovigild, Kindasvint i Recesvint. Aquest darrer promulgava el llibre vers el 654 i Ervigi el revisava de nou l’any 681. En definitiva, es produïen compendis successius amb variants que s’han anat valorant i ressituant en els estudis sobre la matèria (Alturo et al. 2003). L’exemplar que conté aquesta il·lustració de l’Arbor Iuris successionum o arbre genealògic que parteix de les Etimologies de Sant Isidor, es fonamenta en la versió d’Ervigi i fou escrit i endreçat a Barcelona vers el 1011. És considerat l’exemplar més ric del context peninsular i ens introdueix en el món de les noves perspectives jurídiques que, pas a pas, i a partir del treball de glossadors i comentaristes, van anar obrint portes a una Segona Edat Mitjana. Font i Rius bateja com a escola de Barcelona una constel·lació de juristes destacats que envolten a Bonsom i generen un veritable Renaixement jurídic a la Catalunya de l’entorn de l’any 1000. El dret general vigent en els territoris peninsulars s’ha d’emmarcar contemporitzant altres normatives basades en noves lleis i costums i amb els cànons conciliars, que proliferaren dins del món medieval posterior als visigots, i que obtingueren a Catalunya un caràcter específic que determina la producció jurídica local.

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 178