1. Descensus ad Inferos: Ferrer Bassa, Saltiri ango-català de París i Ramon de Mur, del retaule de Gimerà (MEV).

Crist salvador, amb les ferides ben visibles, que assenyalen el patiment a la creu, o representat en esperit i sense elles, davalla a l’Infern per rescatar els patriarques que esperen impacients. A partir de testimonis derivats d’alguns textos, arribem a saber que els captius van escriure cartes al cel on demanaven l’alliberament d’un empresonament de durada inquietant. Una mena des suplica al jutge que havia d’alleugerir la condemna, esdevinguda quasi una eternitat insostenible en els casos d’Adam i Eva que, nus o lluint unes indumentàries sorprenents, s’identifiquen com a primers rescatats [1-4]. Mentre que Bernat Saulet a Sant Joan de les Abadesses, on atorga bon paper als diables, i Pere Moragues a Tortosa en una versió més sintètica (beseran 1997), es mantenen fidels a la nuesa dels primers humans i patriarques [3-4], avalada en obres romàniques i gòtiques del món septentrional, i encara respectada per Ramon de Mur [2] i Bartolomé Bermejo (MNAC), Ferrer Bassa els vesteix. Crida l’atenció que la tela que serveix per cobrir el cos de Crist al Saltiri anglo-català sigui, sinó estrictament la mateixa que s’empra en la túnica d’Adam, una tela de disseny molt similar i coloracions equivalents [1]. Podríem creure que és una manera de fer via pictòricament però també acceptar que hi ha intenció simbòlica a l’hora d’adherir el primer home, ja envellit pel pas dels segles, a la imatge de Déu. La semblança que assegurava l’edat perfecta d’Adam en els temps de la Creació s’ha esvaït, però resta viva la voluntat d’acostar el primer home a la imatge del Salvador. El vestit d’Eva s’aparella bé amb la dignitat requerida per a Adam, de manera que la primera dona, l’única que troba espai…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 250