Pere Mates, El Paradís, amb Adam i Eva, retaule major de l’església parroquial de Santa Maria de Segueró (Garrotxa), Museu d’Art, Girona.

Aquesta representació del paradís formava part del retaule major de l’església de Santa Maria de Segueró (Garrotxa), un dels retaules més interessants de Pere Mates (v. 1490/1495 – 1558 †), en part per la presència mateixa del tema exhibit per la nostra taula. Es tracta, com gairebé tota la seva obra conservada, d’un treball no documentat però que li ha estat atribuït de manera extremadament convincent, entre d’altres raons per la presència en un parell d’obres del conjunt del reconeixible anagrama del mestre, que Joan Sutrà desencriptava, primer (Sutrà 1937), com a tumas, i més tard com a matas (Sutrà 1957). El retaule desplegava un ric cicle marià, parcialment conservat al Museu d’Art de Girona, integrat per una dotzena de pintures que proclamaven un programa ben original ja que a més d’evocar episodis de la vida de la Verge Maria, des de l’Anunciació a la Coronació, introduïa un relat d’una certa ambició teològica en encetar-l’ho amb la presentació d’una escena del «Paradís, amb Adam i Eva» i tancar-l’ho amb una del «Judici Final amb Sant Miquel vencent el dimoni» per a emfasitzar el transcendental paper de Maria en l’obra de la salvació del ser humà amenaçat pel pecat.

Malgrat l’habitual transparència narrativa del mestre, aquesta taula presenta dificultats a l’hora de precisar-ne la iconografia. És veritat que hi ajuda el fet que els primers pares ja duguin els genitals coberts amb les proverbials fulletes de parra, un senyal de la vergonya consecutiva al pecat, però s’hi troben a faltar,…

Joan Bosch i Ballbona

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 192