1. Ferrer Bassa, Alliberament de captius, Saltiri anglo-català de París, detall del foli 156v. (facsímil © ed. M. Moleiro).

El foli 156v del Saltiri anglo-català de París acull les obres de Misericòrdia corporals, concebudes com a sèrie completa que podem atribuir a Ferrer Bassa. Es posa l’accent en les tasques que el cristià pot fer per garantir menjar, beure, cures, acollida i sostre, vestits o enterrament als que ho necessiten, siguin afamats, assedegats, nus, pelegrins malalts o morts. La forma de donar resposta a aquestes urgències es representa com a mínim des del segle xii, afectant tant a pobres com a pelegrins. Tot i que les sis obres esmentades són les més conegudes s’afegeix encara una setena que, situada al Saltiri entre l’ofrena que comporta vestir els nus i l’acció de donar sepultura als morts, escenifica un excepcional episodi sobre l’alliberament de captius. És obligat recordar el moviment que, des de temps de Pere Nolasc i Jaume I, tingué com a fita la redempció dels presoners, retinguts sovint en territoris islàmics. L’orde de Nostra Senyora de la Mercè assumia aquests objectius a partir del 1218-1235 (brodman 1990). Cal tenir en compte que en altres casos l’acte misericordiós era al·ludit com a visita als encarcerats i, per tant, la miniatura passa a un primer terme la tasca dels mercedaris, aplegats dins d’un Orde mendicant, reial i militar [1]. Amb toca blanca i vestit rosa, una dona estilitzada desplega les accions visibles en les set vinyetes. Concebuda com a donadora i servidora, es pot identificar amb el concepte de la Misericòrdia, que capitalitza la recerca del benestar dels humans. Davant de la Senyora s’evoca l’etíop o príncep d’un orient africà, que para les mans per rebre el rescat. Ella sembla retreure-li…

Rosa Alcoy i Cristina Fontcuberta

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 292