Ferrer Bassa, Caiguda dels àngels rebels, Saltiri anglo-català, París, BnF, ms. lat. 8846, foli 103v, (facsímil © ed. M. Moleiro).

Els focs de l’Infern no han existit sempre. La Caiguda dels àngels rebels inaugura aquests espais inferiors, presumptament, abans de l’inici dels temps històrics i des d’una dimensió ultraterrenal que impacta damunt de la terra i que implica el Judici de Déu. L’expulsió que causa la caiguda angèlica forma part de l’espectre fundacional que estableix la divisió de l’univers creat, diletant entre el bé i el mal, per confluir amb el relat nascut de les pàgines del Gènesi que, una vegada dictada l’expulsió d’Adam i Eva (cat. 47-48), no es detura fins ultrapassats els temps de l’Apocalipsi. Ens fixem ara en una de les vinyetes catalanes del Saltiri de París, que enclou, interpretant el contingut del salm 59, un discurs específic sobre la caiguda dels éssers diabòlics que acoblen les revelacions apocalíptiques amb la història dels humans (Apocalipsi 12: 4-5). L’anomenat Saltiri anglo-català és un manuscrit excepcional que va ser il·lustrat en dues fases ben diferenciades i incorpora les boques de l’infern tant en la part anglesa, de la darreria del segle xii, com en la corresponen al taller de Ferrer Bassa, actiu a la Barcelona del segon quart del segle xiv. Aquí, els àngels del mal, totalment ennegrits o ensutjats, cauen damunt les flames abans que comparegui cap boca infernal que assenyali l’accés a l’Avern. Aquest segon episodi del primer registre de la miniatura del foli 103v del Saltiri, arriba precedit per un combat en què un exercit procedeix a destruir i a cremar una ciutat emmurallada, després d’haver- ne mort als habitants. Les flames terrenals es troben entre les seqüeles de la caiguda diabòlica més cèlebre…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 198