Pere Mates c. 1490/1495 – 1558 (†), Sant Pere i sant Pau a la presó, retaule major de l’església de Sant Pere de Montagut (Garrotxa), Museu d’Art, Girona.

Com a bon narrador pictòric que era, Pere Mates (c. 1490/1495 – 1558 (†) relatà d’una manera diàfana l’episodi de l’ empresonament i posterior alliberament dels sants Pere i Pau a la ciutat de Roma que podria podia haver llegit a l’edició romançada de la llegenda àuria de Johannes Rosembach (1494) ja que hi aplega tots els protagonistes que el text involucra en la història. A banda dels dos apòstols hi hauria «Marmetí, qui era senyor de mots cavalers » –o «Mamenti» segons apareix a la vida del primer apòstol en l’edició de «Les vides de sants rosselloneses»–, Procesi i Martiniani –«Procés» i «Martinian» a les «Vides» rosselloneses–«molts nobles cavallers los quals convertí Sanct Pere a la fe de Iesu Christ» i que acabarien obrint «lo carcer e els iaqueren anar a lur voluntat».

Pere Mates hi recreà la història successiva a l’episodi de l’enfrontament dels dos apòstols amb Simó, el Mag favorit de Neró, culminat en la mítica caiguda de l’encantador farsant, un desenllaç que iraria l’emperador i que n’impulsà l’ordre d’empresonar-los a la masmorra marmetina, un indret avui encara conservat al subsol de l’església de San Giuseppe dei Falegnami. Ho feu amb el seu llenguatge contingut i pulcre, de cromatisme suau, afavoridor de lectures eficaces. Construint una escenografia austera però prou convincent pel que fa a l’efecte de la tridimensionalitat; i d’una espacialitat raonable, prou còmoda per a la interactuació d’unes figures ben versemblants que es col·loquen i actuen de manera concentrada.

Joan Bosch i Ballbona

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 156