Mestre català de Baltimore. Sant Lluís empresonat, Llibre d’Hores de Maria de Navarra (Biblioteca Marciana de Venècia), v. 1339-1343, foli 178v.

En el cicle dedicat a sant Lluís del Llibre d’Hores de Maria de Navarra, per damunt d’altres escenes de la vida del rei de França, destaca una miniatura a pàgina sencera en què Lluís ix es troba empresonat (foli 178). L’episodi, també representat a les Hores de Jeanne d’Évreux il·luminades per Jean Pucelle, actua com a separador i frontispici d’aquest Ofici hagiogràfic i dona pas a l’hora de maitines. Rei i sant, l’avantpassat de Maria de Navarra i de la seva tia Joana, ostenta la corona i el nimbe que l’identifiquen quan, de forma miraculosa, recupera un breviari que havia perdut en la batalla en què va ser fet presoner. Com altres il·lustracions del llibre, creat per un equip encapçalat per Ferrer Bassa, aquesta miniatura es pot atribuir al Mestre català de Baltimore, que emergeix dins l’escena barcelonina a l’entorn del 1340 seguint les passes del Mestre de l’escrivà de Lleida , ja actiu als primers anys trenta (Alcoy 1988, 1990).

Caldria destacar la tria de l’escena com a quelcom no casual o que interessa especialment al relat. La imatge posa l’èmfasi en la virtut del rei devot en els moments complexos de l’empresonament alhora que, repetint un encontre similar al del sant Pere i l’àngel, ens revela el vincle amb el Cel que procura benestar i alliberament. L’oracional de la reina navarresa que, formada a França, fou la primera esposa de Pere el Cerimoniós, nodreix aquest capítol que insisteix en les complicitats dels reis amb divinitat, sense deixar fora a la reina de la família angevina, homònima de la Mare de Déu. D’altra banda, la presó és un recurs gràfic…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 148