El frontal romànic de santa Margarida de Vilaseca és una obra excepcional que emmarca en les seves escenes aspectes centrals de la justícia humana i divina. Com es pot anar advertint, en aquesta i altres obres, la confluència entre aquestes dues vessants de la idea de Justícia es reflecteix de manera estructural en les temàtiques figuratives associades al santoral i a les passions i llegendes que generen devocions múltiples. Al frontal, centrat per la Mare de Déu i el Nen, la protagonista de la narració és una dona jove que patirà l’arrest, els judicis i els martiris que la confronten al seu antagonista Olibri, fins ser degollada en el darrer episodi del conjunt. Cal advertir que el cicle és de gran qualitat pictòrica i projecta una refinada i alhora erudita confecció, que integra també molt notables grafies textuals que acosten la realització al món de l’escriptura i dels llibres manuscrits sense necessitat d’obviar altres confluències artístiques. Una de les escenes més espectaculars del frontal és l’acompanyada per la inscripció: margarita in carcere. L’episodi es desplega sota un arc rebaixat que, coronat pels merlets d’una fortificació, recau sobre columnetes, prescindit totalment de barrots que haurien trepitjat les imatges perfilades a l’interior de la presó. En primer terme, la santa s’enfronta al drac rrufo, que se l’empassarà sencera i provocarà un quelcom més que simbòlic Descensus ad Inferos (Alcoy 1986a-b). El xoc entre el bé i el mal té final feliç per a Margarida, de la mateixa manera que els atribuïts al més llarg sojorn de Jonàs a l’interior de la balena o a la desigual Davallada de Crist als Llimbs (cat. 80-81) (Skubiszewski, 1982,…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 146