Mare de Déu, Murals de Sant Pere de Sorpe, segon quart del segle xii, MNAC, Barcelona.

La decoració romànica de Sant Pere de Sorpe, del segon quart del segle xii, és excepcional en diversos sentits: per la bellesa i qualitat d’algunes de les seves imatges, la presència de diversos pintors amb estils diferents, el parentiu d’algunes imatges amb altres cicles pictòrics i, així mateix, per la coincidència exacta d’una d’elles amb la d’una altra església, que ha permès parlar del procés de construcció pictòrica d’alguns murals, els de més qualitat, traspassats al mur per mitjà de l’estergit d’uns models.

El mural amb la Mare de Déu, que prové del costat de l’Evangeli de l’arc triomfal major de l’església (MNAC), presenta una iconografia excepcional i interessantíssima. No és obra del pintor de més ofici dels que hi treballaren, però tanmateix és remarcable i destaca la gran semblança amb la Mare de Déu de l’absis de Santa Maria de Taüll, de la qual seria deutora. A diferència d’aquesta, però, la de Sorpe, situada també en un lloc alt ben a la vista, és flanquejada per dos arbres, com si fossin dos emblemes. El de la seva dreta és ufanós, amb moltes fulles, flors i fruits. Un bulb enorme n’és l’arrel, del que a un costat i l’altre surten tot de radicel·les.

L’arbre de l’esquerra de la Verge és ben diferent. Tot i que a la copa té un bonic fullatge, si bé espars, tiges amb fulles que a dalt dissenyen com un cor. El que en ressalta més, però, és l’estructura que configura el tronc amb els branques, com la del canelobre de set braços el del judaisme. A sobre d’aquest arbre hi ha una inscripció, s(an)c(t)a maria, i a sobre del primer, del que hi ha a la dreta de la Mare i del Fill, restes d’una altra, (r)ex,…

Montserrat Pagès i Paretas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 172