La Taula amb el Calvari (1566), exposada ara al Museu Episcopal de Vic, ha sigut atribuïda darrerament a Pere de la Rocha a causa del “gran nombre d’estilemes que concorden” (alarcia 1998b: 221) amb una obra també comentada aquí, el retaule del Corpus Christi, de la catedral de Girona. No es disposen de referències que aclareixin el seu origen (alarcia 1998: 221), més enllà de què la peça constitueix la taula cimera d’un retaule que devia ser de grans dimensions, però que en qualsevol cas no s’ha conservat.
Es tracta d’una taula datada l’any 1566, sota regnat de Felip ii. Els estilemes apuntats per Alarcia que concorden amb el retaule del Corpus Christi gironí són un manierisme en la gesticulació de les figures i en el tractament dels colors, però amb trets del nord i centre d’Europa, més germànics, com el fons abstracte, amb una construcció de l’obra molt atapeïda, amb excés de personatges, divuit humans i tres cavalls.
El Calvari mostra un dels temes predilectes del segle xvi presentat amb el tipus iconogràfic característic de les tres creus, dos grups de personatges als seus peus, un cercle de figures amb aquelles que es lamenten amb la Verge, les tres santes i Sant Joan, i un altre conjunt amb els qui es juguen la túnica als daus. Potser aquest tema al nord d’Europa ja no es tractava tant com un segle abans, preferint altres del mateix episodi com el Camí cap al Calvari. Aquest tipus iconogràfic destaca com probablement el motiu per antonomàsia de la malfiança cap a la justícia humana, ja que aquesta havia portat a l’absurd teològic de què les criatures…
Roger Ferrer Ventosa
Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 342