Mestre de Castelsardo, Calvari Roura i Comas, v. 1500–1508, col·lecció J.A. Roura i Comas, Barcelona.

El Calvari Roura i Comas va ser recuperat d’un mercat d’antiguitats a l’octubre del 2009, i la seva atribució primerenca al Mestre de Castelsardo és deguda a Juan Ainaud de Lasarte, el qual en va assenyalar la pertinença potencial com a compartiment del retaule del qual també hauria format part una taula de la Mare de Déu de la Llet, que ara es conserva al MNAC (ainaud de lasarte 1959: 637-645). Els estudis posteriors han confirmat l’atribució de les obres a la mà del Mestre, encabint-les cronològicament dins la primera dècada del segle xvi.

Els models comparatius emergeixen molt clarament de les referències al catàleg del Mestre de i del seu taller que fa gran ús de models extrets dels a partir de gravats (scanu 2017: 101-114). El tret més característic el proporciona, sens dubte, Crist a la creu. La fesonomia, l’estructura corporal i la típica musculatura del cos, imposen una referència a Crist present en l’erràtica Crucifixió de Tallano; en la Crucifixió del retaule de Tallano i en la Crucifixió del retaule de Tuili del mateix autor. Encara es converteix en un codi d’estil el perfil net i suau de la Magdalena als peus de Crist. El seu marcat disseny, perfilat en marró, amb la boca entreoberta i mirant cap amunt, és comparable al perfil de Sant Gregori, a la tauleta del tabernacle de Tuili i al perfil de sant Joan Evangelista al panell amb el Lliurament de les claus a Sant Pere. Considerat les característiques ja madures de la pintura d’aquest Calvari es pot suposar que tindrà una data posterior al…

Enrico Pusceddu

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 340