El Calvari és l’única miniatura a pàgina completa de l’anomenat Missale Parvum, probablement provinent del monestir de Sant Pere de Rodes (manzari 2012) [1]. La Crucifixió és –junt amb la Maiestas Domini– una imatge recurrent en la il·lustració dels missals. En aquest cas antecedeix el text del Te igitur, una oració adreçada a Déu pare que introdueix el Cànon de la missa, la part central del ritus, on es produeix la consagració de l’Eucaristia. No cal justificar gaire la presència de la Crucifixió, el sacrifici real de Crist que es rememora i actualitza a la litúrgia, com a marc figuratiu d’aquesta part del missal. Sí és convenient subratllar, però, que l’artista, vinculat al context avinyonès i potser identificable amb el miniaturista Jean de Toulouse, ha insistit en el valor eucarístic de l’escena incloent entre la Mare de Déu i sant Joan evangelista dos àngels en vol dedicats a recollir la sang de Crist en quatre calzes. La imatge té la virtut de reforçar visualment el vincle amb les espècies eucarístiques en un context històric on es defensa i il·lustra mitjançant diverses estratègies figuratives la presència real de Crist a l’hòstia consagrada i el vi de la missa: la Transsubstanciació (favà 2017).
L’al·lusió eucarística no és aliena al Calvari atribuït al Mestre del Rosselló [2] (favà 2012), on el pintor també presta atenció a la sang que regalima abundosa, però en aquest cas prenen rellevància altres aspectes, entre els quals l’ambientació espacial que substitueix l’exquisit fons vegetal de la miniatura. La creu s’aixeca…
Guadaira Macías Prieto
Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 336