1. Cruxifixions: pintura sobre tela del reliquiari de santa Tecla. 1325-35, catedral del Tarragona i Mestre de Baltimore, Tríptic del Walters Art Musueum, v. 1340-1350, Baltimore.

La Crucifixió de Crist s’imposa com l’escena d’execució més freqüent que podem analitzar a l’època medieval. Aquest fet contribueix a la varietat d’opcions i models que s’adapten a tota mena de formats, esquemes i emplaçaments (réau 1955-1959; alcoy 2011a; joubert, caillet 2018,), tenint en compte, a més, que la Creu o el Calvari solia presidir les audiències i judicis segons uns usos constatats en ambients eclesiàstics i pontificis i que per extensió afectaren el món civil (jacob 1994). La Catalunya romànica ofereix Crucifixions d’ambició notable, com la que es desplega a la Bíblia de Ripoll. Crist hi compareix amb els lladres, als quals una parella de botxins trenquen les cames. En l’espai intermedi Longinus i Stephaton acosten la llança i l’esponja a Jesús mentre Maria i sant Joan es planyen. Altres actors omplen el primer terme i els carros de la lluna i del sol, encerclats, recolzen sobre el travesser de la Creu. Damunt d’una base reservada a la testa d’Adam, el Fill de l’home, amb nimbe crucífer, trona amb els braços perfectament adaptats al marc de fusta i amb una disposició del peus que adopta el model dels quatre claus. Les tradicions carolíngies són candidates fermes a explicar la resolució de l’episodi a la bíblia catalana, que no omet un fons clàssic, evident en la projecció dels motius astrals que són també en altres obres que, si més no, van passar pel monestir de Ripoll, o ens remeten a creacions tan espectaculars com el brodat de la Creació de Girona.

Sol i lluna reapareixen al Calvari del Beat de Torí (orriols 1999) que, com és sabut, segueix plantejaments…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 334