Sant Pere, detall d’una càtedra, monestir de Pedralbes (?), segon quart del segle xiv, Museu de Cleveland.

La imatge de sant Pere entronitzat, vist com a fonament de la més alta jerarquia de l’Església cristiana, es va estendre en la iconografia gòtica, apuntalada per d’altres imatges, que subratllaven els poder de la institució i els designis i capacitat jurídica i decisòria del Pontífex. A Catalunya, sant Pere és sobretot l’apòstol, però, avançat el gòtic, no serà estrany veure’l com a primer Papa [1-3]. Aquestes imatges del sant, que ens situen sovint en el segle xiv, es poden comparar amb les dels papes que trobem, per exemple en il·lustracions del Decretum Gratiani (o concordia discordantium canonum) [4-5]. L’apòstol compareix com a cap de l’Església en una càtedra de fusta catalana que s’ha vinculat al monestir de Pedralbes [1] (Español 2001), i que mostra un estil sintètic, amb tocs antinaturals i especulatius. La grandària de les claus crida l’atenció, enfront del petit llibre, però també la tiara antiga que el sant cenyeix al cap i que sembla voler ser fidel a la forma originaria, com en el cas del sant Pere de la Seu d’Urgell, encarregat pel clergue Bernat Pere [3]. En tot cas, queden lluny d’aquelles que actualitzen la indumentària del personatge i l’apropen a la solució vigent a partir del segle xiv. Aquest revelador accessori acabat en punxa s’estilitza en el retaule de sant Pere de sant Llorenç de Lleida, obra de Bartomeu Rubió, que accentua la vertical i adopta el format cònic [2]. Tanmateix, si no anàvem pintades no veiem cap corona que adobi la tiara en el relleu de la segona meitat del Trecento. La triple corona, dotada de gran i greu significació, involucra també la imatge de Déu pare (cat. 7), i potser des de les acaballes del 1300 s’estabilitza per a sant Pere,…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 106