Decretum Gratiani de Londres, anys quaranta del segle xiv, vol. 1 (ms. Add. 15274), foli 3, British Library, Londres.

En el frontispici del primer volum del Decretum Gratiani (ms. Add.15274-15275) de la British Library, obra que com hem vist va ser plausiblement il·lustrada en els anys quaranta del Trecento (cat. 10 i 44), trobem, a més dels escuts referits al destinatari del llibre, reconegut en el canonge de la Seu d’Urgell: Berenguer de Saportella i Pinós, marginàlies amb fullam, medallons amb el tetramorf, carotes, aus i animals, destacant, en el baix de la pàgina, un lleó i un cérvol que es vigilen apostats en unes roques, a banda i banda dels escuts, això sense oblidar algunes caplletres figurades amb clergues i doctors en lleis, que escriuen o fan ús dels llibres, per bastir glosses i desfer ambigüitats. Ens concentrarem, però, només en la gran vinyeta que obre aquests dos volums, densos i magnífics, i que es tota una exposició d’intencions sobre els hi anirem trobant en les pàgines següents.

En aquesta il·lustració i en les següents es promou una idea de la legislació i el judici que té en el Papa el referent essencial i, en els bisbes, els delegats locals preeminents, al marge del que pugui correspondre a altres poders. La volta dels doctors o pares de l’Església de San Francesc d’Assís és un model a tenir molt en compte, com una suma visual de jerarquies eclesiàstiques que acumulen les fonts teològiques del Dret canònic i la cerca de la independència d’altres poders terrenals (Alcoy 2015). Els quatre evangelistes de la volta de Cimabue, damunt del presbiteri del mateix context franciscà, entronquen amb el discurs polític i religiós que suma la reivindicació dels fets dels Evangelis, amb totes les funcions simbòliques i valors especulars que se sumen en aquesta pàgina.

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 174