Bartolomé Ordóñez, cor de la catedral de Barcelona, 1519.

La present selecció de representacions de la dama de la Justícia ens permet, d’una banda, establir els punts de contacte i les originalitats iconogràfiques que aquestes imatges ofereixen en el context de la plàstica catalana moderna, alhora que determinar el seu valor simbòlic (Farías Muñoz, 2020). D’una banda, les obres de Bartolomé Ordóñez i de Francesc Grau i Domènec Rovira formaven part de programes decoratius en què la presència de la Justícia es combinà amb altres virtuts per enaltir la personalitat i les bones accions dutes a terme en vida, ja sigui per part d’un col·lectiu –el conjunt de canonges de la catedral de Barcelona– o d’un individu –Diego Girón de Rebolledo. Altrament, la personificació també estigué present en un context de reivindicació de la Justícia per si mateixa, tant en la seva concepció com a virtut jurídica en el Codi de Justinià, com en la seva interpretació com a virtut moral en el Desengaño del mundo.

Alhora, el conjunt d’imatges presenta una iconografia que, tot i que relativament codificada, conegué modificacions, les quals poden respondre als models emprats pels artistes així com a la llibertat creativa d’aquests. D’una banda, l’associació entre la Justícia i les balances ja es troba present en les psicòstasis egípcies i es coneixen representacions romanes de la iustitia on aquesta apareix sostenint-les, en al·lusió a l’equilibri i l’equitat. D’altra banda, la introducció de l’espasa (com a símbol d’imposició de la força des del poder) sembla remuntar-se al segle xiii i es relaciona amb les novetats en les pràctiques judicials i les noves contribucions dels…

Laura Farías Muñoz

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 94