Taller de Bernat Martorell (?), Mare de Déu astral amb la Justícia, les altres virtuts cardinals (Temperança, Prudència i Fotalessa) i dues sibil·les, retaule de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, v. 1432-1436, Museum of Fines Arts, Filadèlfia.
Estudiada durant força temps com una peça aïllada d’un retaule descabalat de destinació debatuda (Gaya Nuño 1958: 232; Grizzard 1982), aquesta taula singular per iconografia i estil s’ha vinculat, al meu entendre encertadament, al retaule de sant Jordi que molt plausiblement hauria presidit l’altar major de la Capella de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (Alcolea Blanch, 2007; Ressort 2002). Així el conjunt, habitualment atribuït a Bernat Martorell, es distribuiria ara entre les ciutats de París (laterals), Chicago (taula central) i també Filadèlfia (coronament del carrer central). La taula de la Mare de Déu és una obra sòlida i refinada i, com la resta de les peces del retaule barceloní, despunta entre les millors creacions del Gòtic català, malgrat sigui emmarcada per una fusteria renovada modernament. La pintura uneix una dimensió figurativa singular a una escenografia que la converteix en un espectacle força inusitat en la tradició pictòrica que estudiem. Pintada amb tocs apocalíptics ben clars, ens porta a valorar la connexió amb models septentrionals forjats, però, sobre les bases d’un italianisme madur, que el gòtic internacional va absorbir i accelerar, gràcies a creadors com els germans Limburg. El mar de núvols vermellosos que s’endrecen creant una gran base inestable de puntes arrissades, facilita la ubicació singular de la Mare i del Fill i, al costat d’altres aspectes, ens apropa a algunes de les creacions escultòriques de Pere Joan. El Nen que mira avall, com la Mare, afrontat cap a l’esquerra que situa la seva dreta i el sentit de lectura habitual, té feina a desxifrar l’escrit que es ratlla en un filacteri llarguíssim…
Rosa Alcoy
Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 92