1. Ferrer Bassa, Saltiri anglo-català, BnF, ms. lat 8846, París, detalls dels folis 100 i 109v (© ed. M. Moleiro).

Hem assenyalat que els àngels, amb espases, llances, sagetes i fletxes son aptes per a perseguir i danyar els pecadors, segons es constata en l’imaginari visualitzat al Saltiri anglo-català (cat.). Marca també la tradició, amb especial cabuda en els temps del Judici Final, la representació dels àngels bons que persegueixen i aboquen condemnats als Inferns. Més enllà d’aquest capítol, veurem també els dimonis munits de totes aquestes armes i d’altres, que utilitzen per turmentar homes i dones caiguts en els seus paranys. Les boques de l’Infern i la passió punitiva dels diables són aspectes que, en el context definit pel Saltiri, van voler destacar en un Simposi celebrat el 2019, vinculat al projecte en el qual s’insereix també aquest catàleg i que pot servir per oferir un emmarcament més ampli del tema (alcoy 2020).

L’odi professat a l’ésser humà, per part dels àngels rebels, s’explica a partir d’una enveja ancestral que, combinada amb el pecat d’orgull, esdevé registre sever de les seves malifetes i mals endreços. Els dimonis, siguin foscos o multicolors, no podran desfer-se d’una submissió a la voluntat divina que va desbaratar la seva rebel·lia i els va reduir de manera implacable. Les formes de punició i càstig que descriu el Saltiri no queden limitades a la delimitació de l’Infern que, ja configurat i estable, es representa per oposició al Cel, i com ja hem vist, al foli 109, en la singularíssima il·lustració del salm 64 (cat. 36). Aquest Infern aplega notes iconogràfiques de molt interès, entre les quals el llit de malson del primer terme, que retrobem en obres septentrionals molt…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 244