1. Liber Feudorum Maior, Ramon Berenguer III i Alfonso Jordan de Tolosa. ACA, Barcelona.

El Llibre Verd de Barcelona [3] va ser un encàrrec del Consell de Cent, òrgan de govern de la ciutat de Barcelona, que aplicava al notari i escrivà, Ramon Ferrer, a endreçar i completar la documentació necessària per a configurar-lo, ja a partir dels anys trenta del segle xiv, desenvolupant la iniciativa durant els primers temps del regnat de Pere el Cerimoniós, monarca que aferma la idea de pertinença a un llinatge sense oblidar, és clar, fer rellevant el seu perfil i ambicions, que permeten identificar-lo, afegides a altres raons, amb l’anomenat Sant Carlemany de Girona, que trepitja uns dracs preciosistes, que semblen sorgits dels marges d’un còdex, en l’esplèndida obra en alabastre esculpida per Jaume Cascalls [4]. El llibre barceloní va ser el resultat final d’aquest procés endegat per la ciutat i pertany a una important sèrie de còdexs diplomàtics que contenen les normatives i lleis de Catalunya, sovint definides com a Usatges (Usos) i Constitucions, sense ometre els Privilegis generals del Regne o aquells reconeguts a lloc concrets, que ens emplacen, com és el cas, en les ciutats més importants. Encara que els còdexs del segle xiv adoptin models nous, hem de tenir en compte els diplomataris i cartularis precedents que es generen a l’època d’Alfons I el Cast i són font de figuracions en què compareixeran el rei, els representants dels poders constituïts i els notaris i escrivans que aixequen acta de pactes i decisions. El primer lloc, se situa El Liber Feudorum Maior (Miquel Rosell 1945-1947), amb les seves vuitanta-vuit miniatures (cat. 25), de les quals ara només reproduïm dues figures de reis [1], atribuïbles a una primera mà, classificable…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 112