L’església del convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès conserva al seu interior un notable conjunt de sepulcres gòtics promoguts per membres d’algunes de les famílies destacades de la ciutat i els seu territori. No hi ha cap relació entre aquestes cinc tombes, fetes en moments, estils i materials diferents, i de fet és probable que algunes d’elles no siguin al seu lloc original. És possible que això passi amb un parell de sarcòfags ara col·locats a una certa alçada sobre el mur nord, obres que s’han considerat d’una mateixa autoria i cronologia per la coincidència en dimensions, disseny i material, un guix no gaire freqüent en escultures d’aquesta mena, però que es retroba dins el mateix temple en una tercera sepultura, aquesta més monumental i pertanyent a la família Febrer (Español 1989: 22-25). Les dues citades són sarcòfags no gaire grans, col·locats damunt parelles de lleons i amb la figura jacent d’un cavaller cada una. Mentre que la que mostra el personatge sense casc te tot el enfront recobert d’uns escuts amb lleó rampant que s’han identificat amb l’heràldica de la família Avinyó, que ostentava la titularitat d’una capella de l’església, l’altre sepulcre, amb el cavaller cobert amb casc, no enclou cap escut ni inscripció que permeti especular sobre el seu propietari, malgrat que una tradició de fonament incert l’assigni a la família Penyafort (Coy 1909).
Tot i aquesta incòmoda circumstància, es tracta d’una obra molt més interessant i original a causa de la singularitat de cobrir tota la cara frontal amb l’escena de la resurrecció dels morts. En un esquema simètric,…
Pere Beseran i Ramon
Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 394