1. Taller de Lluís Borrassà, Matança dels sants innocents i detall d’Herodes, retaule de santa Clara, v. 1415, MEV.

Tot i que les cronologies d’Herodes i del naixement de Crist s’han revisat i relativitzat a partir de còmputs d’anys més o menys precisos, no hi ha dubte que el món medieval va associar la mort dels innocents a la matança indiscriminada dels nens que va ordenar el rei Herodes, capficat per l’arribada d’un Infant que el suplantaria. L’escena de la famosa massacre, associada tant a la Fugida a Egipte com a l’Epifania, no sovinteja en la pintura catalana del gòtic per bé que en puguem recordar alguns exemples interessants corresponents als segles medievals. Tot i la vistositat del tema al Llibre d’Hores de Maria de Navarra, trobem la imatge més espectacular al retaule de santa Clara de Vic [1-2]. El taller dels Borrassà elabora dins d’un marc iconogràfic complex(Ruíz quesada 1998:277-287), un episodi que té força autonomia i que prefigura, vinculat als misteris de dolor, la mort de Crist al Calvari. L’escenificació del brutal esdeveniment té models diversificats que, a la taula de Vic, relacionen dos espais enllaçats artificiosament. El primer correspon a l’ambient palatí en què Herodes dicta l’escandalosa sentencia després d’haver consultat les fonts i amb la idea de salvar el seu regnat. Compareix amb una corona que ha de veure’s pròpia de l’emperador i rodejat pels assessors, i els assessors dels assessors, per dramatitzar el debat i contuberni en què es determina que actuïn els soldats. En segon espai, presidit pel plany de les mares, s’articula damunt d’un paisatge obert. Els infants són amuntegats al primer terme, però el cos a cos encara es percep entre algunes de les dones que lluiten per no perdre els fills i els armats que els assassinen.

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 356