1. Liber Feudorum Maior, final del segle xii, Ms. Canc., Reg.1, ACA.

Descriure els espais del judici terrenal a l’edat mitjana comporta amuntegar un nombre gran de qüestions que interroguen els espais arquitectònics i els emplaçaments urbans que li pertoquen, així com sobre els espais representats en obres que les reflecteixen. Des de Catalunya, la indagació general sobre totes aquestes qüestions ha de ser amplia i ambiciosa, encara que, des del nostre àmbit, es podria considerar pendent en bona part. No hem de menystenir esforços que des de diversos camps d’anàlisi s’han realitzat per perfilar i documentar el tema i, en aquest sentit, ni que sigui en format breu i preliminar, resulta necessari abordar algunes iconografies i casos, que ens endinsen en una casuística complexa, que porta a l’anàlisi de la realitat física que circumda el judici i predisposa a dur-lo a terme. Les obres ens conviden a reflexionar sobre els filtres de l’imaginari que tenyeixen aquests escenaris reals. És més, cal apreciar les troballes dels mestres que refinen aquests decorats, i estrades, des de plasticitats i pensaments figuratius heterogenis. En aquest bloc general, que descriu la Justícia humana, el Dret civil i el Dret canònic no van per separat, encara que puguem advertir que, a mesura que el jutge i l’audiència varien, també ho poden fer els espais a analitzar. Tanmateix, en les síntesis que ens ofereix l’art es detecten idees i substrats comuns, fils conductor que ordenen els cavis de localització o es veuen afectats per la temporalitat i els usos icònics que, de vegades, revelen situacions irreals, que transcendeixen les edificacions i indrets contemplats com a espais per al Judici, l’empresonament o les condemnes dels reus.

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 136