1. Mestre de Santa Coloma de Queralt, murals de la capella dels sastres de la catedral de Tarragona i taula central del retaule de sant Bartomeu, tercer quart del segle xiv, Museu Diocesà de Tarragona.

Els sants i les santes són els herois del cristianisme, aquells que s’han destacat per superar, recolzats en la seva fe, totes les proves i entrebancs interposades pel mal. És a causa d’aquesta vida i mort exemplars que els ha estat atorgada la capacitat d’auxiliar els ésser humans en les seves tribulacions vitals i en el moment de la mort i els judicis –individual i fina– que se segueixen, actuant llavors com a advocats de la defensa davant la divinitat. Malgrat que l’advocada o intercessora per excel·lència és la Mare de Déu, la llarga llista de noms que es van incorporant al santoral multipliquen les possibilitats d’auxili, permeten l’especialització en dificultats concretes i afavoreixen la identificació simbòlica dels individus i col·lectius amb recorreguts vitals diversos.

L’art gòtic expressa la capacitat auxiliadora i intercessora dels sants mitjançant formules variades. A la capella de Santa Maria dels sastres de la catedral de Tarragona s’explicita tant el paper central de la Verge, protagonista dels vitralls i del retaule, com l’interès per la representació d’advocacions múltiples que reforcen, per la seva connexió amb la Mare de Déu, el relat marià, i alhora materialitzen la idea de la cort celestial, en aquest cas distribuïda entre les pintures murals i les escultures [1] (cañelles 2008, beseran 2007b, liaño 2007). Els «vitralls pintats» de les tres parets tangents al presbiteri, murades, contribueixen a l’harmonia de l’espai arquitectònic. Els sants i santes dempeus que ocupen les llancetes, atribuïts a l’anònim Mestre de Santa Coloma de Queralt (alcoy, buttà 2005), dialoguen amb les parelles de figures esculpides…

Guadaira Macías Prieto

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 260