Un moment d’excepcional importància dintre de la narració cristiana és aquell en què Jesús és arrestat per les autoritatsdelseupresent.L’episodiestàdividitendiversesetapesquehanmerescuttemesitipusiconogràfics específics, com el Prendiment de Crist, que constituirà el motiu per antonomàsia, model originari dels altres prendiments —repetició d’aquell model iniciat per Crist—, una narració que continua amb la Flagel·lació, el Via Crucis i la Crucifixió. A partir d’un dibuix de Francesc Tramulles i, sobretot, de l’Ecce homo anònim del monestir de Pedralbes, es proposa aquí una reflexió sobre la idea d’injustícia a partir de la representació pictòrica, en especial sobre la vestimenta que porten els personatges.
L’Ecce homo presenta l’escena de l’entrega de Crist per Ponç Pilat a la multitud que l’espera per burlar-se’n, com a nova tortura. L’obra es disposa amb una estructura horitzontal, com un fris, en què prima l’exposició del tema i la seva unitat, més que no pas la narració. L’oli evidencia l’ús de gravats neerlandesos —C. Cort, H. Goltzius— per incorporar novetats al tema i al tipus de la presentació de Crist com Ecce homo (garriga 2005: 158-159).
L’oli anònim mostra l’instant de l’entrega de Jesús per part de Pilat a la multitud, amb tres tipus de personatges: Crist i dos seguidors seus —la Verge i Sant Joan—, els soldats romans i la multitud de jueus que volen escarnir- lo, d’acord amb l’Evangeli de Sant Joan, que és on surt aquesta expressió. L’oli mostra molts detalls significatius tendents a emfatitzar els aspectes emotius. La gestualitat de les figures aporta molt en la configuració d’un…
Roger Ferrer Ventosa
Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 280