1-2. Ferrer Bassa, Judici de Salomó i Daniel al fossar dels lleons, Saltiri anglo-català de París, BnF, ms. lat. 8846, segon quart del segle xiv, folis 100 i 98v. (facsímil © ed. M. Moleiro).

El text davídic del Saltiri és reiteratiu en al·lusions al judici i a la justícia. Mentre les miniatures angleses del Saltiri anglo-català, que acompanyen els salms, revelen les imatges suggerides en els versos del llibre, les il·lustracions de la part catalana opten per encloure escenes conegudes de l’Antic i del Nou Testament, que s’articulen amb d’altres que depenen de les paraules i continguts del Saltiri (Alcoy, N. Morgan, K. Reinhart 2006). Entre elles es troba la representació del Judici de Salomó (I Reis, 3: 16-28), primera de les vinyetes que il·lustren el Psalmus in Salomonem del foli 124 [1], seguida de la construcció del temple de Jerusalem i, sense més parèntesi, de la Història dels reis mags, que ens situa ja en el temps que forjaran una nova Llei. El salm reflecteix les activitats i actituds dels reis que són jutges i homes de fe, a través d’un seguit d’episodis que acompanyen el més coneguts dels judicis del rei Salamó, ampliables al “Pseudo judici de Salomó” (Miziolek, 2001b; Agnoletto 2017). Al foli 124, el rei es troba en l’instant de pronunciar la coneguda sentència que resolia l’acarament entre les dues mares ordenant la segmentació de l’infant viu, en dos parts que permetrien repartir-lo entre elles. La renuncia de la mare veritable, abillada de blau a la miniatura, preserva la integritat del nadó i la realça enfront de la falsaria, que ha perdut el seu fill. Aquest relat que voldria assenyalar la saviesa del monarca de l’Antic Testament es representa en una etapa en què es parla ja d’una ciència jurídica (scientia iuris) i es descriuen els límits de les diverses formes de jurisprudència, entre elles la reial, en un context…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 116