1. Retaule de sant Jaume de Frontanyà, entorn del 1300, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

S’afirma que la forca ha estat el mètode d’execució per estrangulament més utilitzat al llarg dels segles. Conegut a l’antiguitat i al·ludit a la Bíblia, es representada amb freqüència relativa en programes medievals de caràcter iconogràfic heterogeni. Una de les vies més conegudes de representació del penjat és la convinguda per als suïcides entre els quals el traïdor, Judes Iscariot, ocupa un lloc central (Zafran 1973, Schnitzler 2000, Murray 2007: 323-364). El suïcidi esdevé una forma de tancar el relat amb una execució auto- imposada que revela el nivell de desesperació de Judes davant dels fets que consuma la mort de Crist. La història de la salvació utilitza la figura de l’antagonista diabòlic que, en exercici d’un pacte obscur amb el món jueu, llença les monedes rebudes i assumeix un final violent, tràgic i condemnatori (Mateu 27:5). Un final, el de l’Iscariot, que podem veure figurat en alguns antics ivoris alt-medievals, però que també s’imposa en temps del gòtic sigui en el camp més íntim de la miniatura o en el dels murals exposats a més ulls, sigui a la Basílica d’Assís de la mà de Pietro Lorenzetti o a la Chapelle Notre-Dame-des-Fontaines de la Brigue, en la pintura atribuïda a Canavesio. Judes no és un ajusticiat i Giotto no s’estalvia el reclam directe entre el mal deixeble i el vici de la desesperació, vist en l’efígie femenina que penja d’una biga al sòcol celebèrrim de la Capella de Pàdua. En el programa sufragat per Enrico Scrovegni, vicis i virtuts, s’articulen per definir les cares de dos universos oposats que governen les imatges majestàtiques de la Justícia i la Injustícia. Les…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 374