1. Bernat Martorell, Martiri de sant Vicenç amb ferros, compartiment del retaule de sant Vicenç de Menàrguens, ca. 1435, MNAC, Barcelona.

L’esgarrament de la carn amb instruments de ferro és un martiri recurrent que afecta, entre d’altres, Eulàlia i Vicenç, dos joves sants que comparteixen molts aspectes. Les seves llegendes se situen en terres hispanoromanes en temps de Dioclecià –a Barcelona i entre Saragossa i València, respectivament– i tots dos tenen per antagonista un pretor de nom Dacià (fàbrega i grau 1958; vides II: 178-184; mateu ibars 1980). Eulàlia i Vicenç seran flagel·lats, lacerats amb ferros i torturats amb foc, en una seqüència reiterada en altres passions llegendàries dels primers segles del cristianisme, com la de sant Jordi. En molts casos les tortures successives del ferro i el foc s’apliquen sobre una creu en aspa –els textos parlen d’un eculi o poltre– que s’arriba a convertir en resum del seu martiri i atribut del sant quan apareix isolat, com succeeix al compartiment central del retaule de sant Vicenç de Menàrguens.

En aquest conjunt, pintat per Bernat Martorell cap a 1435 i potser destinat originalment al monestir de Poblet, es dedica, a més, un dels compartiments laterals a la descripció del martiri del sant amb instruments de ferro [1,3]. Dacià, entronitzat i amb una gran espasa a la mà, símbol de la seva autoritat, presideix la tortura de Vicenç, lligat a la creu. Tant el pretor com la seva cort s’abillen sumptuosament combinant les robes pròpies de la Barcelona del segon quart del segle xv amb indumentària i barrets exòtics on s’aprecia l’ús de cal·ligrafia pseudoaràbiga en la decoració. D’aquesta manera la història s’actualitza i els enemics…

Guadaira Macías Prieto

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 326