Frontal de Tavèrnoles, segle xvii, MNAC, Barcelona.

El frontal romànic de Tavèrnoles (MNAC), del segle xii, presenta una iconografia insòlita, tot un seguit de sants prelats, una magna assemblea episcopal, que és particularment valuosa i significativa en el context urgel·lità. Prové de l’antiga església abacial de Sant Serni de Tavèrnoles, al seu temps la més important del comtat d’Urgell i, amb la catedral de la Seu d’Urgell, dels primers llocs on, ja en temps de Carlemany, s’introduí la reforma carolíngia, la regla benedictina i el ritus romà.

Els sants bisbes es representen cofats amb la mitra de la seva dignitat i amb el bàcul de la seva jurisdicció a la mà, com en un gran pontifical. Són nou en total. El del mig, que els altres escorten, l’únic que està en posició estrictament frontal, s’adreça a l’espectador i beneeix. Ha de ser el titular del cenobi, sant Sadurní, evangelitzador de la Gàl·lia, bisbe i màrtir de Tolosa de Llenguadoc, el culte del qual es difongué amb la passió composta per un clergue tolosà a primers del segle V. Alguns autors antics del cristianisme defensen que hagués estat deixeble de sant Joan Bautista.

L’harmonia del color de la taula, roig fosc, groc, verds i ataronjats, confereix una especial intensitat i solemnitat, i l’harmonia de la posició dels cossos i dels rostres, i de les vestidures eclesiàstiques, confereix a la representació un sentit rítmic, com de concelebració litúrgica.

Montserrat Pagès i Paretas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 104