1. Pere Teixidor, detall del martiri de sant Andreu, v. 1430-1435, MNAC, Barcelona.

La idea del jutge malfactor va existir i es va explotar gràficament en l’art Gòtic, de vegades amb gran contundència i virulència. Els països del nord d’Europa van reservar temes específics dedicats als mals jutges configurant un capítol destinat a evidenciar la mala fe d’alguns magistrats i personatges amb capacitat per a jutjar, que tenien noms i cognoms. Només cal evocar temàtiques com la referida a Sisamnes, jutge corrupte que va acceptar suborns i que, Cambises ii de Persia, faria escorxar, per apreciar aquests assenyalaments directes, que pretenien tenir caire general i ser exemplificadors, sobretot tenint en compte la ventura d’alguns dels implicats (Huygebaert 2016: 81-103). Per tant, descobrim un gènere que s’enfila per vies crítiques i valida el recel respecte a un grup instituït i poderós en el camp de la Justícia, sobretot en posar damunt la taula, i visualitzar, la negativitat i càstig d’actors essencials. El tema es mou més enllà de les figures abstractes que s’enregistren, com a detentores del bé i del mal, als murals d’Ambrogio Lorenzetti, a través de les efigies del Comune sever i del Tirà diabòlic, i de les virtuts i vicis que els envolten, a la sala dels Nou del Palau Públic de Siena, tot evidenciant una naturalesa espiritual que harmonitza amb les aparences respectives.

Tanmateix, els discursos que s’apuren per revelar malvestats en la Justícia no són els que trobem més generalment instal·lats en les arts catalanes d’època medieval. Com hem vist, els jutges poden comportar-se seguint una Llei o lleis equivocades o poden viure encegats per unes creences que es consideren errònies,…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 132