1. Pere Mates, Taula del Judici Final, retaule de santa Maria de Segueró, 1530-1535, Museu d’Art de Girona.

Prenent en comparació relativa els temps anteriors (cat. 144-151), la presència dels Judicis Finals sembla restringir-se. Tanmateix, perviuen els referents del Gòtic i la desaparició no és absoluta. Les taules pintades per Mates i Huguet II són representatives de la nova conjuntura i destaquen per allotjar la temàtica del Judici sigui en el segle xvi o el xvii [1-2]. No oblidem la dinàmica del tema que, connectada a una inestable herència medieval, porta als murals d’algunes esglésies pirinenques (Fontcuberta, text introductori: 70-71, i cat. 78).

El Judici Final de Mates (v. 1490/95-1558) és una de les dotze peces conservades del retaule de Santa Maria de Segueró (Beuda). Situada en el cos del retaule tanca la història iniciada amb la Caiguda d’Adam i Eva (cat. 51) de manera que el fidel rebria clarament el missatge moralitzador, advertit dels inicis decebedors d’una humanitat ofegada pel Pecat original, que havia d’aspirar al perdó diví. El Judici Final establia la darrera hora de la història de la redempció amb el retorn de Crist a la terra. La composició de Mates parteix d’aquesta idea i fa tronar sobre l’arc del Cel un Crist passional, amb el mantell roig habitual i les ferides ben visibles. El Jutge presideix els grups dels consellers nimbats, amb la Mare de Déu i sant Joan Baptista en un nivell inferior i al primer terme delimitat per una densa nuvolada [1]. Més llunyans, darrere d’un segon registre de núvols s’albira algun àngel anunciador del Judici i es destaquen en especial els encarregats d’al·ludir al sacrifici previ, carregant els Arma Christi. El pintor genera dos plans i reserva espai també a la primera jerarquia dels àngels, acolorits en vermell, seguint un pla que…

Rosa Alcoy i Cristina Fontcuberta