Pere Teixidor, detall del Judici Final del retaule del Sant Salvador d’Albatàrrec, v. 1419, Museu Diocesà de Lleida.

El grup de pintures que des d’antic havia definit el catàleg del Mestre d’Albatàrrec, malgrat que hagi estat apropat per alguns autors a un Jaume Ferrer I, al meu parer permet descriure l’epicentre i l`òrbita del taller de Pere Teixidor, per raons exposades en altres ocasions (Alcoy 2005b), tant si fem una valoració del conjunt del catàleg creat com si pensem directament, i en especial, en l’obra que va donar nom a l’anònim i a la qual pertany el Judici Final que analitzem. L’atribució a Teixidor ens situa davant d’un focus creatiu fonamental de l’escola lleidatana, ja actiu als inicis del Gòtic internacional. Es tracta d’un taller prolífic que es projecta a partir del 1400 i es relaciona més endavant amb les segones generacions de l’estil, que representarà el pintor Jaume Ferrer. El Sant Salvador donava titularitat al retaule d’Albatàrrec, de manera que el Fill de l’Home confluïa amb el Déu Creador. Al seu voltant s’articulen un seguit d’escenes d’un programa força elaborat que es pot vincular a les exigències cultuals de la Seu Vella de Lleida. El conjunt és iconogràficament ric en detalls ben significatius, per bé que ara ens centrem en un Judici Final que, ubicat en el carrer de la dreta, esdevé un precedent per a solucions que fan recular el tema de la casa central del retaule, segons es pot constatar al retaule de la Transfiguració de Tortosa, pintat per Rafael Vergós i Pere Alemany (Alcoy, Vidal 2015). Queda enrere l’opció centralitzadora del retaule de la Resurrecció creat per Jaume Serra per al monestir del Sant Sepulcre de Saragossa (v.1381). En aquest i altres casos es preserva la imatge isolada…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 396