1. Detalls del Judici Final de Santa Maria de Taüll, segon quart del segle xii, MNAC, Barcelona.

Encara que es puguin evocar precedents a les Bíblies romàniques dels segle xi o pensar en fragments anteriors del Judici Universal, les pintures de la contra-façana de Santa Maria de Taüll, i les de la nau de Sant Pau de Casserres, poden ser apreciades com els dos grans exemples monumentals de representació del tema que hem conservat per a Catalunya per als segles xii i xiii. Són cicles molt diferents en emplaçaments també diversos dels edificis, però tots dos remeten a l’anunci de la fi dels temps en espais ben visibles. El Mestre del Judici Final de Santa Maria de Taüll, en una clau estilística derivada de les aportacions del Mestre de Santa Maria i del Mestre de Sant Climent, es deslliga pas a pas i de forma menys decidida que els segons del món romànic italo-bizantí. La disposició del Judici a la contra-façana del temple va ser una solució àmpliament acceptada que amb recorregut bizantí (Torcello) culmina en obres italianes molt posteriors. Tot i que malmès per una sèrie de llacunes que ens amaguen importants aspectes del programa, no són pocs els elements iconogràfics que criden l’atenció en un mural que descriu, sobre un fons de faixes essencialment tricolors, una temporalitat acotada i determinant per a la vida dels humans, que pots sostenir-se i explorar-se a partir de còmputs diferents, els terrenals i els de l’eternitat. En el pla terrenal que coneixement es deixa clar que aquesta vida s’esgota entre un principi i un final que la Justícia divina controla i dispensa quan creu convenient. La imatge de Déu jutge presideix el discurs general però l’esvoranc al·ludit ens impedeix…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 384