1. Taula de Santa Eugènia de Saga (Cerdanya), segle xiii, Museu d’Arts Decoratives de París.

Si el procés a Crist ofereix una certa cohesió iconogràfica en l’etapa gòtica, malgrat la diversitat de les audiències implicades en el seu judici, circumscrites sovint per la tria obligada d’una o de vàries, a partir de la descripció específica del jutge (cat. 102-103), no és il·lògic que la diversitat de situacions que pot generar l’anàlisi de les relacions entre sants i santes i els seus jutges, compliqui encara més establir unes conclusions generals quan ens referim a un període tan extens com el medieval i fins i tot si acotem el problema al Gòtic català. Encara que abandonem la idea de fer una síntesi general en poques línies, és factible destacar alguns aspectes que transiten comunament per les imatges alhora que es filtren situacions i casuístiques que seran específiques de cadascun dels molts relats literaris i figuratius a considerar. Per començar és evident que del romànic o del primer estil lineal del Gòtic als darrers episodis d’aquest heterogeni context històric són moltes les coses que canvien gràficament, malgrat la tirania d’algunes idees que romandran força estables. A la taula de santa Eugènia de Saga recuperen el jutge vist com a rei (ressort 2005). Posicionat lateralment i assegut al tron, deixa lliure un espai ampli al seu davant. El jutge creua una cama damunt de l’altra i dicta sentencia alçant la mà [1] (cat. 103-1). Incorpora, per tant, un seguit de convencions que es reiteren abans i després, en tot o en part, en escenes similars, sobretot quan es vol posar l’accent en el moment en què ja s’ha decidit el càstig que cal imposar. Tanmateix, un fet estable en les biografies del sants és que, aquests càstigs,…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 304