1. Isaac Hermes Vermei, àngel exterminador, catedral de Tarragona, v. 1587.

Les figures angelicals no sempre es representaren amb actituds compassives, protectores o amables. Els àngels podien ser intermediaris, intercessors, guardians i advocats de l’home, tant de l’individu com de la comunitat. Però algunes de les seves funcions també implicaven l’exercici de la força. L’Àngel pot ser jutge sever, executor de càstigs, guardià gelós de la Glòria de Déu i mostrar una violència implacable. Textos com el del Pseudo-Dionís l’Areopagita dels segles v-vi van ser les primeres fonts que va transmetre una angelologia, que organitzava l’univers dels àngels en un sistema de pensament coherent i que constituí la base de nombroses especialitzacions i fórmules visuals (bussagli i d’onofrio 2000).

Els àngels, però, apareixien des d’antic en escenes bíbliques, com era el cas de l’Àngel exterminador, del qual aquí se’n mostra l’escena que pintà Isaac Hermes Vermei (1540-1596) en la capella del Santíssim de Tarragona, a la qual s’ha al·ludit anteriorment (cat. 41). En el retaule que exalta la temàtica eucarística, aquesta és una de les escenes bíbliques extretes de passatges de l’Apocalipsi (Reis 19:35, Llibre d’Isaïes 37:36) en què es recorda l’extinció dels primogènits d’Egipte i dels fills de Ramsès en la darrera plaga enviada per Jehovà. El pintor expressà el dramatisme de l’escena a través dels recursos lumínics que embolcallen amb una llum groguenca el gest violent i amenaçador del poderós àngel amb l’espasa alçada contra un personatge caigut a terra. Al darrera, altres personatges fugen corrents, ubicats en una perspectiva arquitectònica classicitzant prou interessant…

Cristina Fontcuberta i Famadas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 240