1. Pere Garcia de Benavarri i col·laborador (Juan de la Abadia?), taula del Martiri de santa Caterina a les rodes amb coltells i detalls, compartiment del retaule de santa Clara i santa Caterina, v. 1456-1458, catedral de Barcelona.

El retaule de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona fou encarregat per Sança Ximenis de Cabrera i destinat a la capella de la catedral de Barcelona que havia d’acollir les seves despulles i les de la seva mare, Timbor de Prades (macías 2011). Tot i que Sança es degué dirigir originalment a un dels pintors més rellevants del darrer gòtic internacional, Bernat Martorell, l’encàrrec fou assumit pels artistes que donaren continuïtat a l’obrador després de la seva mort: Miquel Nadal i Pere Garcia de Benavarri. Aquest darrer es va ocupar de pintar, cap a 1456-58, els compartiments narratius, entre els quals s’inclou aquest Martiri de santa Caterina a les rodes amb coltells. En ell s’aprecia, no obstant, la col·laboració d’un altre mestre, potser l’aragonès Juan de la Abadia el Vell (macías 2012, p. 132-137; velasco 2015, p. 164-172), que afegeix un clarobscur marcat en el tractament de les carnacions i una volumetria més contundent.

El martiri a les rodes s’inclou en el relat de la vida de diversos sants d’època imperial i caràcter llegendari, com al de sant Jordi, la qual cosa es reflecteix en els conjunts pictòrics que li són dedicats, entre els quals el retaule de la Mare de Déu i sant Jordi de Vilafranca del Penedès, obra de Lluís Borrassà. En el cas de la princesa alexandrina, però, l’episodi de les rodes pren una especial rellevància i, a més de ser representat amb més freqüència en il·lustrar la seva vida, tot sovint es converteix també en l’atribut que la caracteritza en imatges de tipus icònic com ara el compartiment central del retaule que ens ocupa.

Guadaira Macías Prieto

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 328