Mestre de Castelsardo, Sant Vicenç a les graelles, 1500-1508, Barcelona, MNAC.

En morir Jaume Huguet, va restar inacabat el retaule imponent encarregat per a l’altar major de l’església antiga de Sant Vicenç de Sarrià de Barcelona, del qual només resten nou plafons de diversos autors. Cinc d’atribuïts al taller de Jaume Huguet (Alcoy 1993: 154-159), un d’un pintor desconegut i tres Flagel·lació de sant Vicenç; Sant Vicenç a les graelles i la Mort de sant Vicenç d’atribuïts al Mestre de Castelsardo, probablement amb el suport de Giovanni Muru pintor del taller com es pot deduir de la comparació entre algunes cares de Sant Vicenç i la cara de sant Esteve pintada en la predel·la del retaule major de Ardara. (Pusceddu 2014: 322-325). En les taules pintades pel mestre sard, hi conviuen fons daurats amb l’arquitectura clàssica, armadures antigues amb vestimentes de la tradició tardomedieval, l’espacialitat del Gòtic tardà amb referències a l’art italiana, evidents en la disposició intuïtivament perspectivista de l’espai (Garriga 2013: 69-82) el qual es va fusionar amb un protagonisme renovat de la figura humana paradigmàtica de nou curs que adopta la pintura de l’inici del segle xvi a Catalunya.

El sant Vicenç a les graelles també basa les seves idees i models en estampes, particularment de l’estil de Dürer (Bosch 1992: 328-333), inserides en una composició en la qual es fa palès que el Mestre coneixia el principi del punt de fuga únic, tot i que l’aplicava sense ser plenament conscient del potencial d’aquest mètode i del nou concepte espacial que en podria sorgir (Garriga 1986: 65). Des del punt de vista iconogràfic, les taules de Sarrià constitueixen una referència continuada al tema del judici i a la relació entre el condemnat i el seu jutge.

Enrico Pusceddu

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 372